La multa

L'altre dia vaig passar pel centre i vaig entrar en una botiga a arreplegar una cosa, no vaig tardar en la gestió ni cinc minuts. Quan vaig eixir, un agent de mobilitat estava omplint una multa per estacionament prohibit. Ràpidament em vaig acostar a ell i li vaig dir: -Escolte'm agent, només he tardat cinc minuts… Seria vosté més feliç si fera un xicotet gest amb un ciudatà. Em va ignorar olímpicament i va continuar omplint la multa. La veritat és que em vaig molestar un poc i li vaig dir que no tenia vergonya. Me va mirar fredament, i va començar a omplir una altra multa, al·legant que, a més, el cotxe portava les llums en mal estat. Llavors vaig alçar la veu per a dir-li que m'havia adonat que estava tractant amb el rei dels polis borinots, que era un inútil i que la seua dona en eixe moment se l'estava pegant amb el seu millor amic i que no entenia com collons deixen entrar a semblants terrosos en la policia. Ell va acabar amb la segon multa, la va col·locar al parabrisa, i va començar amb una tercera. No em vaig callar i vaig estar durant més de 20 minuts insultant-lo fins i tot en anglès. Ell, a cada insult, responia amb una nova multa. Quan vaig veure que el tema no donava per a més, me'n vaig anar prou satisfet a agafar l’autobús. Sort que m’havia deixat el cotxe a casa.
A mi m’ho va aconsellar el metge: buscat sans passatemps que t'alegren la vida, em va dir.