La soletat del bosc

A voltes les desgràcies són previsibles, i no només per una mare, que et diu: mira que cauràs, mira que cauràs, i vas i caus, si no per els éssers comuns. I més si veus pel·lícules de por, on es repeteixen les situacions. M’imagine a una xicota que acaba de conèixer a un tipus d'estrany aspecte que l’ha invitat a passejar pel bosc. Què esperes si li dius que sí? 

A la meitat del passeig va ella i es dona compte, i comença a sentir por. I li diu a l'home: 

-M'atemoreix la soledat del bosc. 

I respon amb to sinistre l'individu:

-Dons mira que a mi, que tindré que tornar-me a soles.