Havia quedat amb aquell jove a les tres
de la vesprada, al acabar les classes, en el cafè al costat de la facultat. Ella, encara que no era nova en qüestions
amatòries, estava nerviosa per la
cita amb aquell xicot ja que fins a aquell dia mai abans s'havia atrevit a
expressar-li els seus sentiments, els seus desitjos i el seu amor. Però, com
havia fet sempre al llarg de la seva vida, va decidir ficar-li valor a
l'assumpte i va acceptar, va acudir vestida amb aquell vestit tan sensual que
va estrenar una nit de cap d’any, i va esperar al costat de la barra. I de
sobte, baixant per l’avinguda, apareixia ell, aquell a qui tant de temps havia
estat esperant confessar-li el seu voler. Així que abans que es personara al
bar, ella va córrer al seu encontre. No podia ocultar més els seus sentiments, va decidir abraçar-lo amb
tota la tendresa que ella podia donar al seu ser més volgut. I
li va dir: “Et vull carinyet, sempre
t'he volgut amb tota la meua ànima. Espere que tu també m’estimes com jo
t’estime a tu” I ambdós es van besar apassionadament a pesar de les mirades
atònites de la resta d’estudiants que per allí passejaven.
Quan tens el que importa, la resta sobra.
1 comentarios:
¡ bò !
Publicar un comentario